Oldenburg

Oldenburg és una ciutat d'uns 162.000 habitants situada a l'Estat federat de la Baixa Saxonia al nord-oest d'Alemanya. La ciutat està governada fins a dia d'avui, per l'alcalde de la CDU Gerd Schwandner. Aquesta ciutat té la tranquilitat d'un poble, compte amb barris plens de cases i carrers tranquils i a l'hora amb un centre tranquil però "urbanita"  

Aquesta terra és coneguda per la seva població disciplinada i estricte, això en ocasions pot semblar negatiu però si els alemanys són tant educats, si es pot apreciar un ordre als carrers i una educació cap a altres persones potser és que aquesta disciplina no és tant negativa com sembla. 

En aquesta ciutat hi han zones habilitades a les voreres per les bicicletes ja que és el transport preferent per la mobilitat dins la ciutat. Però s'ha de vigilar molt de no circular pel carril contrari ja pot ocasionar una multa de 80 euros. 

El reciclatge, pels alemanys és molt important, cada casa té diferents contenidors i es paga una taxa per cada un d'ells. No sé si la conscienciació o la cultura de reciclatge ve a causa de penalitzacions però és cert que en ocasions miren les brosses i si t'equivoques en tirar alguna cosa al cubell, et deixen la bossa davant de casa i ja t'espavilaràs. 

Alemanya és terra de músics. Tothom coneix algún compositor de música classica alemany o la història dels músics de Bremen. Segurament molts estudiants de música d'arreu del món però sobretot de Catalunya o Espanya volen arribar en alguna academia alemana ja que aqui, tot aquest sector està molt ben valorat, tot al contrari que en terres espanyoles on pocs músics poden viure d'això. 

La beguda preferida pels nens alemanys és la "Apfelshorle" que seria com un suc de poma amb gas, la veritat és que encara no l'he tastat però els nens no beuen altra cosa

Au Pair

Estic en una familia de quatre nens, un d'ells és un bebé i la més gran en té cinc, són de pare català i de mare alemana, volen crear una familia bilingüe convinant els dos idiomes i aqui vinc jo. Els nens ja entenen una mica el català i la gran el parla. Ens vam fer amics de seguida. És maco veure la inocència dels nens i veure com s'ho passen de bé amb poca cosa. Són una familia tranquila i tenen molta harmonia i estabilitat a l'hora d'educar als nens, i realment es nota al veure'ls interectuar. Són nens tranquils encara que no deixen de ser trapelles com qualsevol nen d'aquestes edats.

Per acabar, demà començo el curs d'alemany a les 9 i acabo a les 12:30h, aquest curs l'agafo a dues setmanes d'haver començat el nivell A2. 

Bis bald Leute!