Leben im nördlichen Deutschland

Ahir vaig visitar Bremen, una de les ciutats amb land propi d'Alemanya que es troba al nord-oest. Té uns 550.000 habitants i queda a 30 minuts d'Oldenburg. La xarxa de trens d'Alemanya és força amplia al mateix temps que cara. El trajecte cap a Bremen em va costar 8'20 euros cada viatge. No m'atreviria a comparar-ho amb Catalunya o espanya en general ja que el nivell de vida és força diferent. Mentre que un enginyer no és valorat al nostre país, aqui els tracten com a reis, per dir-ho d'alguna manera. A Alemanya, la titulació és molt valorada, s'hi pot trobar feina en diferents sectors, encara que, segurament, hi hagi sectors en crisis. Estant en aqui, te n'adones de tots els errors que fem en allà, de tot el que ens fa portar a la ruïna. Oldenburg és una ciutat on tothom va amb bicicleta i molta gent l'aparca fora al carrer sense lligar-la i, majoritariament, no passa res. En aquest país es donen totes les facilitats per estudiar, per formar-te, i per tenir fills. Tot i que en aquest últim punt hi discrepo força ja que el sistema t'incita a procrear, ja que et donen ajudes per tenir nens, et premien baixan-te els impostos i et donen moltes facilitats per combinar feina amb familia. Però bé, això és un tema a part.

A Oldenburg tot va bé, està format per families benestants i segurament tingui un index de pobresa molt baix. Però Bremen ja té un aspecte més pròpi de les ciutats grans, augmenten els negocis de kebabs, la immigració i les persones amb situació de pobresa, és freqüent trobar-te persones demanant pel carrer. Així doncs, tot i que Alemanya gaudeix de ser un país que va bé, no s'escapa de les caracteristiques principals de tota gran ciutat. A banda d'això, us recomano una visita a aquesta ciutat ja que és molt maca, i conta amb una xarxa gran de tranvia.

Avui he anat a buscar els nens al Kindergarten, la veritat és que hi ha dies de més cansament i d'altres de no tant però en general és maco veure als nens com difruten amb qualsevol cosa, com poden fer una cosa molt simple una atracció divertida. Aqui també hi tenim un gos, la santa Lola, els gossos poden aguantar moltes coses, i més han d'aguantar quan viuen entre nens, a vegades em fa una mica de llastima però en el fons diria que li agrada que li facin de tot.

Alles Gute!

Meine erste Woche in Oldenburg

Ja ha passat una setmana desde que vaig arribar i toca fer valoracions. La vida d'Au Pair no resulta dificil si has encertat la familia la qual t'acull com un de més i ha sabut educar els fills per a que la teva feina resulti més divertida que esgotadora, tot i que tractar amb nens, els quals tenen una energia infinita, sempre t'acaba causant al final del dia un esgotament.

La veritat és que només porto una setmana i des del primer dia em vaig sentir com a casa, i s'agraeix trobar families o gent així. Fa que, tot i estar lluny dels teus, no notis tant aquesta distància. Tot i que sempre t'enyores, enyores la familia però a qui més enyores és aquella persona que et recolça, que et fa somriure, que estimes amb tot el cor i que ara has de tenir a la distància, però que només penses en el moment en el que la tornaràs a veure, en el moment que et tornaré a veure.

A la ciutat ja em començo a trobar, podriem dir que de vuit dies que porto aqui m'he perdut en cinc, i és que sóc un desastre pels mapes però no deixa de ser maco el fet de descobrir una ciutat a base de perdre's en ella. Per sort, les meves aventures han estat amb bicicleta i les distàncies s'han fet més curtes. Oldenburg és un poble gran, té la bellesa dels pobles i la grandesa de la ciutat, té barris tranquils i bonics i s'hi respira un ambient fresc. 

La VHS és una escola on pots triar entre una varietat amplia de cursos, de matins, de tardes, vespres, intensius, anuals i fins i tot pots acabar tots els nivells de l'idioma en menys d'un any. Les classes són dinàmiques, cosa que et fa practicar força l'idioma i això va bé.

En general, el balanç de la setmana és positiu i, tot i que la meva oïda es va acostumant a l'alemany encara li queda molt recorregut. Però a poc a poc i bona lletra, que en diem.

En aquesta foto, hi podem veure el material que es fa servir per l'aprenentatge de noves llengües, jo ho desconeixia, de fet, desconec si es fa servir a tot arreu. Això és com un joc, en aquestes cartolines s'hi apunta una paraula que vulguis aprendres i darrere el seu significat, n'hi poses tantes cartolines com paraules vulguis i es posen en el primer apartat de la caixa que és el primer nivell. Les paraules es memoritzen dos dies seguits, deixes passar dos dies i quan les tornes a mirar pujen un nivell i n'entren de noves al nivell 1. Aixi successivament, si les endevines pujen si les falles tornen a baixar. No deixa de ser un joc divertit per memoritzar paraules. 

Ara són les 23:00 i els nens ja porten quatre hores dormint, sopen sobre les sis, cosa que et fa agafar la son força abans de l'habitual, però crec que és una bona hora per sopar i posar-los a dormir, ja que així dona temps als demes de fer altres coses.

Alles Gute in Deutschland