Oldenburg

Oldenburg és una ciutat d'uns 162.000 habitants situada a l'Estat federat de la Baixa Saxonia al nord-oest d'Alemanya. La ciutat està governada fins a dia d'avui, per l'alcalde de la CDU Gerd Schwandner. Aquesta ciutat té la tranquilitat d'un poble, compte amb barris plens de cases i carrers tranquils i a l'hora amb un centre tranquil però "urbanita"  

Aquesta terra és coneguda per la seva població disciplinada i estricte, això en ocasions pot semblar negatiu però si els alemanys són tant educats, si es pot apreciar un ordre als carrers i una educació cap a altres persones potser és que aquesta disciplina no és tant negativa com sembla. 

En aquesta ciutat hi han zones habilitades a les voreres per les bicicletes ja que és el transport preferent per la mobilitat dins la ciutat. Però s'ha de vigilar molt de no circular pel carril contrari ja pot ocasionar una multa de 80 euros. 

El reciclatge, pels alemanys és molt important, cada casa té diferents contenidors i es paga una taxa per cada un d'ells. No sé si la conscienciació o la cultura de reciclatge ve a causa de penalitzacions però és cert que en ocasions miren les brosses i si t'equivoques en tirar alguna cosa al cubell, et deixen la bossa davant de casa i ja t'espavilaràs. 

Alemanya és terra de músics. Tothom coneix algún compositor de música classica alemany o la història dels músics de Bremen. Segurament molts estudiants de música d'arreu del món però sobretot de Catalunya o Espanya volen arribar en alguna academia alemana ja que aqui, tot aquest sector està molt ben valorat, tot al contrari que en terres espanyoles on pocs músics poden viure d'això. 

La beguda preferida pels nens alemanys és la "Apfelshorle" que seria com un suc de poma amb gas, la veritat és que encara no l'he tastat però els nens no beuen altra cosa

Au Pair

Estic en una familia de quatre nens, un d'ells és un bebé i la més gran en té cinc, són de pare català i de mare alemana, volen crear una familia bilingüe convinant els dos idiomes i aqui vinc jo. Els nens ja entenen una mica el català i la gran el parla. Ens vam fer amics de seguida. És maco veure la inocència dels nens i veure com s'ho passen de bé amb poca cosa. Són una familia tranquila i tenen molta harmonia i estabilitat a l'hora d'educar als nens, i realment es nota al veure'ls interectuar. Són nens tranquils encara que no deixen de ser trapelles com qualsevol nen d'aquestes edats.

Per acabar, demà començo el curs d'alemany a les 9 i acabo a les 12:30h, aquest curs l'agafo a dues setmanes d'haver començat el nivell A2. 

Bis bald Leute!

Ich liebe dich

Un dia d'abril d'ara ja fa cinc anys vaig començar l'aventura més fascinant de la meva vida, vaig començar a viure un somni que superava totes les meves espectatives. Aventura, somni? que importa com ho anomenem, el fet és que no hi ha pel·licula d'amor més maca que la nostra. I segurament no sóc imparcial, segurament tothom ho pensa de la seva relació i probablement no hi ha manera de comparar però tampoc és la meva intenció.
L'amor no és mirar-se l'un a l'altre si no caminar junts cap a la mateixa direcció, que en deia un, i és ben cert. Trobar la persona que més s'adapti a tu, aquella amb qui compartir les teves aficions, les teves idees, la mateixa persona que et valora i t'agafa de la mà perque caminis segura. Trobar aquesta persona és dificil, o potser simplement has de caminar ben despert per que no se t'escapi quan la tinguis davant. No sé si vaig caminar molt desperta o simplement va ser casualitat però tinc la gran sort d'haver passat una de les nits més fredes del desembre del dos-mil set, sóc afortunada d'haver tingut la oportunitat de poder a conèixer la persona més espectacular que ha entrat a la meva vida, tinc la gran sort d'haver pogut agafar al vol la oportunitat que se'm va presentar aquell dotze d'abril del dos-mil nou. I de ben segur que allò que podia sentir aquell dia no és ni de bon tros el que sento ara, tot el que passa pel meu cos, després de cinc anys d'estar vivint aquest somni, és indescriptible.
Sabeu, la gent té pressa però no saben que saber esperar abans de dir un t'estimo amb majúscules et pot portar a un estat fascinant, tampoc saben que descobrir l'amor no és cosa d'uns dies. Dir t'estimo és molt més que unes lletres, aquesta paraula porta implicita la confiança, el respecte, l'amor. Porta implicit el fet de ser estimat, cuidat i mimat, porta dins seu el tenir ganes de cuidar i mimar, de donar sense ànim de lucre, de poder mirar-se els ulls i tenir la sensació que no et fa falta res més per ser feliç. No sabria com descriure aquest sentiment, només sé que qui el sent pot saber que és una de les coses més fascinants de la vida.

I aquesta entrada va per nosaltres, perque tenim una distància física i ara la tindrem més accentuada, perque no podem estar tant de temps junts com voldriem, però jo no sóc una persona que em rendeixo i sé que tenim el mateix desig, el mateix somni, i sé que lluitarem i seguim i seguirem caminant de la mà.

t'estimo!

Die Opportunität

Ha arribat l'hora de començar una nova aventura, no sé exactament que m'aportarà però n'estic segura que serà un aprenentatge important a la meva vida. D'aqui dos dies estaré volant cap a un altre país, una altra cultura i una altra llengua. I no ha estat fàcil prendre aquesta decisió però en algún moment de la meva vida vaig aprendre a saber detectar les oportunitats i agafar-les a temps, i aquesta és una d'elles. A la vida se m'han escapat moltes oportunitats per no tenir el valor suficient per fer-me'n càrrec, per deixar que pugui més la meva baixa autoestima que posar a prova les meves capacitats. Però arriba un punt que prens la decisió de ser valent i deixar enrere les tontes pors que no et deixen avançar.