Ich liebe dich

Un dia d'abril d'ara ja fa cinc anys vaig començar l'aventura més fascinant de la meva vida, vaig començar a viure un somni que superava totes les meves espectatives. Aventura, somni? que importa com ho anomenem, el fet és que no hi ha pel·licula d'amor més maca que la nostra. I segurament no sóc imparcial, segurament tothom ho pensa de la seva relació i probablement no hi ha manera de comparar però tampoc és la meva intenció.
L'amor no és mirar-se l'un a l'altre si no caminar junts cap a la mateixa direcció, que en deia un, i és ben cert. Trobar la persona que més s'adapti a tu, aquella amb qui compartir les teves aficions, les teves idees, la mateixa persona que et valora i t'agafa de la mà perque caminis segura. Trobar aquesta persona és dificil, o potser simplement has de caminar ben despert per que no se t'escapi quan la tinguis davant. No sé si vaig caminar molt desperta o simplement va ser casualitat però tinc la gran sort d'haver passat una de les nits més fredes del desembre del dos-mil set, sóc afortunada d'haver tingut la oportunitat de poder a conèixer la persona més espectacular que ha entrat a la meva vida, tinc la gran sort d'haver pogut agafar al vol la oportunitat que se'm va presentar aquell dotze d'abril del dos-mil nou. I de ben segur que allò que podia sentir aquell dia no és ni de bon tros el que sento ara, tot el que passa pel meu cos, després de cinc anys d'estar vivint aquest somni, és indescriptible.
Sabeu, la gent té pressa però no saben que saber esperar abans de dir un t'estimo amb majúscules et pot portar a un estat fascinant, tampoc saben que descobrir l'amor no és cosa d'uns dies. Dir t'estimo és molt més que unes lletres, aquesta paraula porta implicita la confiança, el respecte, l'amor. Porta implicit el fet de ser estimat, cuidat i mimat, porta dins seu el tenir ganes de cuidar i mimar, de donar sense ànim de lucre, de poder mirar-se els ulls i tenir la sensació que no et fa falta res més per ser feliç. No sabria com descriure aquest sentiment, només sé que qui el sent pot saber que és una de les coses més fascinants de la vida.

I aquesta entrada va per nosaltres, perque tenim una distància física i ara la tindrem més accentuada, perque no podem estar tant de temps junts com voldriem, però jo no sóc una persona que em rendeixo i sé que tenim el mateix desig, el mateix somni, i sé que lluitarem i seguim i seguirem caminant de la mà.

t'estimo!