Mein Sommer (Juli) in Deutschland. Die Zusammenfassung.

Jetzt bin ich wieder in Deutschland, noch als AuPair zu arbeiten. Juli war sehr schön! Mein Freund ist hier den ganze Monat bei uns geblieben. Wir haben viele Sachen zusammen gemacht. Ich habe ihn wirklisch vermissen. Es ist so Kompliziert, hier ohne ihn zu wohnen. Meine Gastfamilie sind verständnisvoll, Dank ihr darf mein Freund zu Hause bleiben. Ich hab damit viel glück. Die Kinder lieben ihn sehr und wir machten viele Sachen zusammen, z.B wir haben gern in Dschungelboot gespielt und das war wirklich Spaß!!

Da empfindest du wieder ein Kind. Aber ja, das ist anstrengend auch, wenn du mit vier Kinder da gehst. 

Mein Freund und ich haben das erste Wochenende nach Hannover mit dem Zug gefahren. Das war ein bisschen komisch, weil wir dachten, dass es am Sonntag niemand auf der Strasse geben würde. Aber da haben einen Umzug gemacht. Na ja, das war toll aber es gibt nichts besonders in der Stadt, die schön ist aber es gibt viele deutsche Städte besser als diese. 

Martí hat auch einen Deutschkurs in Volkshochschule besucht und Morgens sind wir nach VHS zusammen mit dem Fahrrad gefahren. Jetzt vermisse ich das.

Nachdem Unterricht wir auf der Kinder aufgepasst mussten. Das Kind wollte immer mit Martí Fußball spielen und die zwei Mädchen wollten manchmal zeichnen und manchmal anders machen. Und das Baby? Das Baby weinte und wollte fast immer auf den Armen bleiben. Und das ist wirklich anstrengend aber sie ist sehr Süß. 

Martí und ich haben ein Auto vermieten und dann wir sind nach Amsterdam gefahren. Das war schön. Wir haben Amsterdam, Rotterdam, Essen und Dortmund besuchen. Wir übernachteten ins Auto. Das war ein Scheitern, weil es regnet un zu warm war. Aber das war eine Abenteuer, zu darstellen.

Unsere letzte Reise war in Groningen. Wir sind nach dort mit dem Bus gefahren. Groningen ist super schön. Das gefällt mir sehr!!

Und na ja, unsere letzte Reise war echt nach Katalonien. Wir sind mit der Kinder und ihre Eltern nach Katalonien zum Urlaub gefahren. Wir sind um 10 Uhr abgefahren. Um 15 Uhr ca. sind wir in Frankfurt am Main angekommen und da übernachteten wir. Martí und ich haben mit dem Hund, Lola geschlafen und die Kinder mit ihre Mutter.

                            

Den nächsten Tag mussten wir auf den Vater der Kinder warten, weil er von EUA zurückgekommen ist. Als er angekommen ist, sind wir wieder abgefahren. Um 2:00Uhr der Nacht waren wir endlich in Girona. 

August war mit dir sehr toll auch, und der ganze Sommer war super! und ich bedanke mich dir sehr! Mein Leben in Deutschland ist sehr gut, ich hab viel glück mit meiner Gastfamilie und ich freut mich, den Kurs zu besuchen. Aber ich vermisse dich sehr!!

Ich liebe dich!

t'estimo.

Meiner erste Beitrag auf Deutsch

Letzte Freitag war ich zu Hause, auf die Kinder aufzupassen. Der Tag sah normal aus. Dann klangen sie plötzlich die Tür und damals waren sie, mein Freund mit den Freundn von mir. Das war eine schöne Überraschung! Wir haben uns lange nicht gesehen, weil ich in Deutschland ab Februar bin. Sie sind mit einer tollen Karawane nach Oldenburg gefahren. Als sie hier angekommen sind, sind wir zusammen zum Zentrum gegangen. Ich habe ihnen die ganze Stadt gezogen, die ihnen gefallen hat. Nachdem wir die Stadt gesehen haben, haben wir in die Karawane zum Abend gegessen. Dort verbrachten wir eine gute Zeit. Wir sprachen über alles und lachten so viel!

Am Samstag haben wir so früh aufgeweckt, weil sie mein Stadtteil sehen wollten und mussten um 10 Uhr abfahren. Sie hatten zwei Tage bis zu Hause. Das ist eine lange Reise aber ist ein gutes Abenteuer auch!

Ich bin zufrieden, diese Freunde zu haben. Ich freue mich darüber! :)

Wenn sie nicht gestorben sind, dann leben sie noch heute - ohne Internetanschluss.

 

Grüss Gott!

Avui ja fa cinc dies que ens trobem a München, vam viatjar d'Oldenburg a aqui, més de 8 hores de viatge i, per mi, no es van fer eternes tot i anar amb quatre nens. Això si, és tota una experiència, ja que dona temps a que passi de tot dins el cotxe. Moltes vegades, i per molt grans que siguin els nens, la seva manera d'expressar algun mal o molèstia és plorant i logicament tu no entens el motiu fins passada una estona, això fa alterar l'ambient i sovint fa efecte dominó. També va venir amb nosaltres la Lola, la gossa i és una meravella ja que pots passar moltes hores dins un cotxe i no sentir cap queixa, tot i que es podria alterar amb tant de nen. 

Venint cap aqui ens vam creuar amb diferents cotxes militars de l'exèrcit Alemany i algun petit tanc amb un soldat treient el cap per la porta de dalt. Sembla que els alemanys els hi agrada fer "pose" o mostrar el seu potencial militar pels carrers. Fet que desconeixia, un fet curiós i intimidatòri, digne d'investigar els motius de tal exibició tot i que són força clars.

Estem a Kirchheim, a casa dels Grosseltern, dels avis, és un poble petit al costat de múnich on s'hi pot veure immigració asiatica i sudamericana. La diferència entre el nord-oest i el sud de gent nouvinguda és més que perceptible i del tot normal per la quantitat d'industria que envolta Munich. La ciutat és comparable amb Barcelona salvant les diferències, té molta infraestructura d'interès, tradició i cultura Bavaresa, i trobo curiós trobar-me a gent pel carrer vestits de bavaresos.

El que té la ciutat i en general totes les grans ciutats d'Alemanya, són grans zones verdes molt al centre. Aqui estem parlant de l'Englischer Garten, un parc immens i molt ben conservat on s'hi pot passar llargues estones amb els amics, tocant la guitarra, fent barbacoes, anant amb bicicleta o passejant amb cavall. Aquest jardí és el més gran però té altres places habilitades pel relax al bell mig de la ciutat com Marienhof, Hofgarten o Alter Botanischer Garten. 

El més bonic del dia és tornar de la ciutat i rebre abraçades dels nens, arribes cansada però quan passes la porta canvia l'estat d'ànim. I això és d'agraïr. Quan veus els nens tant contents tots els problemes que et passaven pel cap, desapareixen com per art de màgia. I és que a la vida no tot va com jo voldria, a vegades els problemes ofeguen però s'ha de procurar posar distància i viure aquesta experiència al dia a dia i recomenar-la molt per aquell que pugui o que no sàpiga que fer amb la seva vida. I qui pensi que no serà capaç de cuidar nens i es tiri enrere per aquest motiu, mai s'ha de deixar res per intentar per por o per inseguretat. Jo vaig venir tenint la por de no ser capaç de cuidar nens però m'he posat a prova i estic contenta del resultat. 

Del que no estic tant contenta és del meu alemany, si bé és cert que ja puc entendre molt i que puc mantenir una conversa bàsica, em sento que em costa força. Suposo que aprendre un idioma de manera fluïda no és d'un dia per l'altre i jo vull correr massa, o potser sóc massa exigent.

Ara ja estem de setmana santa, en aqui fan més de dues setmanes de festa, el que se'n diu: Osternferien. A alemanya la primavera és molt esperada i per això és habitual trobar els aparadors plens de conills, ous de pasqua i la frase: Frohe Ostern. La calor i els camps florits són força esperats després d'hivern força frescos.

La vida d'Aupair té estones de tot, a vegades toca aguantar els plors incomprensibles a l'hora de dormir o baralles sense sentit, i a vegades et fan somriure  perque te'ls acabes estimant i totes les coses bones passen per sobre de totes les dolenteries. Estic contenta amb la familia que m'ha acollit i estic molt contenta de poder cuidar d'aquests quatre dolentots que m'estimo molt.

Així que podriem dir, que després d'un mes i mig en terres alemanyes, l'experiència m'agrada tot i que per ser perfecte només em faltaria compartir-ho amb la persona que sempre em fa somriure, que confia amb mi i que m'ajuda a tirar endavant, el meu company de viatge i de la vida! Però la distància fa pensar i com més penso més clar veig que no importa quanta sigui la distància mentre el que t'uneix és immensament fort, no importa lo lluny que estigui perque cada dia que passa tinc més clar quin és el meu lloc. I potser la vida no posa les coses fàcils però quan dues persones tenen un desig compartit molt fort, pot passar un temps d'enyor, un temps dificil però tard o d'hora s'aconsegueix, i així ho vull creure.

Auf Wiedersehen Leute und Viel Spass!

Leben im nördlichen Deutschland

Ahir vaig visitar Bremen, una de les ciutats amb land propi d'Alemanya que es troba al nord-oest. Té uns 550.000 habitants i queda a 30 minuts d'Oldenburg. La xarxa de trens d'Alemanya és força amplia al mateix temps que cara. El trajecte cap a Bremen em va costar 8'20 euros cada viatge. No m'atreviria a comparar-ho amb Catalunya o espanya en general ja que el nivell de vida és força diferent. Mentre que un enginyer no és valorat al nostre país, aqui els tracten com a reis, per dir-ho d'alguna manera. A Alemanya, la titulació és molt valorada, s'hi pot trobar feina en diferents sectors, encara que, segurament, hi hagi sectors en crisis. Estant en aqui, te n'adones de tots els errors que fem en allà, de tot el que ens fa portar a la ruïna. Oldenburg és una ciutat on tothom va amb bicicleta i molta gent l'aparca fora al carrer sense lligar-la i, majoritariament, no passa res. En aquest país es donen totes les facilitats per estudiar, per formar-te, i per tenir fills. Tot i que en aquest últim punt hi discrepo força ja que el sistema t'incita a procrear, ja que et donen ajudes per tenir nens, et premien baixan-te els impostos i et donen moltes facilitats per combinar feina amb familia. Però bé, això és un tema a part.

A Oldenburg tot va bé, està format per families benestants i segurament tingui un index de pobresa molt baix. Però Bremen ja té un aspecte més pròpi de les ciutats grans, augmenten els negocis de kebabs, la immigració i les persones amb situació de pobresa, és freqüent trobar-te persones demanant pel carrer. Així doncs, tot i que Alemanya gaudeix de ser un país que va bé, no s'escapa de les caracteristiques principals de tota gran ciutat. A banda d'això, us recomano una visita a aquesta ciutat ja que és molt maca, i conta amb una xarxa gran de tranvia.

Avui he anat a buscar els nens al Kindergarten, la veritat és que hi ha dies de més cansament i d'altres de no tant però en general és maco veure als nens com difruten amb qualsevol cosa, com poden fer una cosa molt simple una atracció divertida. Aqui també hi tenim un gos, la santa Lola, els gossos poden aguantar moltes coses, i més han d'aguantar quan viuen entre nens, a vegades em fa una mica de llastima però en el fons diria que li agrada que li facin de tot.

Alles Gute!

Meine erste Woche in Oldenburg

Ja ha passat una setmana desde que vaig arribar i toca fer valoracions. La vida d'Au Pair no resulta dificil si has encertat la familia la qual t'acull com un de més i ha sabut educar els fills per a que la teva feina resulti més divertida que esgotadora, tot i que tractar amb nens, els quals tenen una energia infinita, sempre t'acaba causant al final del dia un esgotament.

La veritat és que només porto una setmana i des del primer dia em vaig sentir com a casa, i s'agraeix trobar families o gent així. Fa que, tot i estar lluny dels teus, no notis tant aquesta distància. Tot i que sempre t'enyores, enyores la familia però a qui més enyores és aquella persona que et recolça, que et fa somriure, que estimes amb tot el cor i que ara has de tenir a la distància, però que només penses en el moment en el que la tornaràs a veure, en el moment que et tornaré a veure.

A la ciutat ja em començo a trobar, podriem dir que de vuit dies que porto aqui m'he perdut en cinc, i és que sóc un desastre pels mapes però no deixa de ser maco el fet de descobrir una ciutat a base de perdre's en ella. Per sort, les meves aventures han estat amb bicicleta i les distàncies s'han fet més curtes. Oldenburg és un poble gran, té la bellesa dels pobles i la grandesa de la ciutat, té barris tranquils i bonics i s'hi respira un ambient fresc. 

La VHS és una escola on pots triar entre una varietat amplia de cursos, de matins, de tardes, vespres, intensius, anuals i fins i tot pots acabar tots els nivells de l'idioma en menys d'un any. Les classes són dinàmiques, cosa que et fa practicar força l'idioma i això va bé.

En general, el balanç de la setmana és positiu i, tot i que la meva oïda es va acostumant a l'alemany encara li queda molt recorregut. Però a poc a poc i bona lletra, que en diem.

En aquesta foto, hi podem veure el material que es fa servir per l'aprenentatge de noves llengües, jo ho desconeixia, de fet, desconec si es fa servir a tot arreu. Això és com un joc, en aquestes cartolines s'hi apunta una paraula que vulguis aprendres i darrere el seu significat, n'hi poses tantes cartolines com paraules vulguis i es posen en el primer apartat de la caixa que és el primer nivell. Les paraules es memoritzen dos dies seguits, deixes passar dos dies i quan les tornes a mirar pujen un nivell i n'entren de noves al nivell 1. Aixi successivament, si les endevines pujen si les falles tornen a baixar. No deixa de ser un joc divertit per memoritzar paraules. 

Ara són les 23:00 i els nens ja porten quatre hores dormint, sopen sobre les sis, cosa que et fa agafar la son força abans de l'habitual, però crec que és una bona hora per sopar i posar-los a dormir, ja que així dona temps als demes de fer altres coses.

Alles Gute in Deutschland

Oldenburg

Oldenburg és una ciutat d'uns 162.000 habitants situada a l'Estat federat de la Baixa Saxonia al nord-oest d'Alemanya. La ciutat està governada fins a dia d'avui, per l'alcalde de la CDU Gerd Schwandner. Aquesta ciutat té la tranquilitat d'un poble, compte amb barris plens de cases i carrers tranquils i a l'hora amb un centre tranquil però "urbanita"  

Aquesta terra és coneguda per la seva població disciplinada i estricte, això en ocasions pot semblar negatiu però si els alemanys són tant educats, si es pot apreciar un ordre als carrers i una educació cap a altres persones potser és que aquesta disciplina no és tant negativa com sembla. 

En aquesta ciutat hi han zones habilitades a les voreres per les bicicletes ja que és el transport preferent per la mobilitat dins la ciutat. Però s'ha de vigilar molt de no circular pel carril contrari ja pot ocasionar una multa de 80 euros. 

El reciclatge, pels alemanys és molt important, cada casa té diferents contenidors i es paga una taxa per cada un d'ells. No sé si la conscienciació o la cultura de reciclatge ve a causa de penalitzacions però és cert que en ocasions miren les brosses i si t'equivoques en tirar alguna cosa al cubell, et deixen la bossa davant de casa i ja t'espavilaràs. 

Alemanya és terra de músics. Tothom coneix algún compositor de música classica alemany o la història dels músics de Bremen. Segurament molts estudiants de música d'arreu del món però sobretot de Catalunya o Espanya volen arribar en alguna academia alemana ja que aqui, tot aquest sector està molt ben valorat, tot al contrari que en terres espanyoles on pocs músics poden viure d'això. 

La beguda preferida pels nens alemanys és la "Apfelshorle" que seria com un suc de poma amb gas, la veritat és que encara no l'he tastat però els nens no beuen altra cosa

Au Pair

Estic en una familia de quatre nens, un d'ells és un bebé i la més gran en té cinc, són de pare català i de mare alemana, volen crear una familia bilingüe convinant els dos idiomes i aqui vinc jo. Els nens ja entenen una mica el català i la gran el parla. Ens vam fer amics de seguida. És maco veure la inocència dels nens i veure com s'ho passen de bé amb poca cosa. Són una familia tranquila i tenen molta harmonia i estabilitat a l'hora d'educar als nens, i realment es nota al veure'ls interectuar. Són nens tranquils encara que no deixen de ser trapelles com qualsevol nen d'aquestes edats.

Per acabar, demà començo el curs d'alemany a les 9 i acabo a les 12:30h, aquest curs l'agafo a dues setmanes d'haver començat el nivell A2. 

Bis bald Leute!

Ich liebe dich

Un dia d'abril d'ara ja fa cinc anys vaig començar l'aventura més fascinant de la meva vida, vaig començar a viure un somni que superava totes les meves espectatives. Aventura, somni? que importa com ho anomenem, el fet és que no hi ha pel·licula d'amor més maca que la nostra. I segurament no sóc imparcial, segurament tothom ho pensa de la seva relació i probablement no hi ha manera de comparar però tampoc és la meva intenció.
L'amor no és mirar-se l'un a l'altre si no caminar junts cap a la mateixa direcció, que en deia un, i és ben cert. Trobar la persona que més s'adapti a tu, aquella amb qui compartir les teves aficions, les teves idees, la mateixa persona que et valora i t'agafa de la mà perque caminis segura. Trobar aquesta persona és dificil, o potser simplement has de caminar ben despert per que no se t'escapi quan la tinguis davant. No sé si vaig caminar molt desperta o simplement va ser casualitat però tinc la gran sort d'haver passat una de les nits més fredes del desembre del dos-mil set, sóc afortunada d'haver tingut la oportunitat de poder a conèixer la persona més espectacular que ha entrat a la meva vida, tinc la gran sort d'haver pogut agafar al vol la oportunitat que se'm va presentar aquell dotze d'abril del dos-mil nou. I de ben segur que allò que podia sentir aquell dia no és ni de bon tros el que sento ara, tot el que passa pel meu cos, després de cinc anys d'estar vivint aquest somni, és indescriptible.
Sabeu, la gent té pressa però no saben que saber esperar abans de dir un t'estimo amb majúscules et pot portar a un estat fascinant, tampoc saben que descobrir l'amor no és cosa d'uns dies. Dir t'estimo és molt més que unes lletres, aquesta paraula porta implicita la confiança, el respecte, l'amor. Porta implicit el fet de ser estimat, cuidat i mimat, porta dins seu el tenir ganes de cuidar i mimar, de donar sense ànim de lucre, de poder mirar-se els ulls i tenir la sensació que no et fa falta res més per ser feliç. No sabria com descriure aquest sentiment, només sé que qui el sent pot saber que és una de les coses més fascinants de la vida.

I aquesta entrada va per nosaltres, perque tenim una distància física i ara la tindrem més accentuada, perque no podem estar tant de temps junts com voldriem, però jo no sóc una persona que em rendeixo i sé que tenim el mateix desig, el mateix somni, i sé que lluitarem i seguim i seguirem caminant de la mà.

t'estimo!

Die Opportunität

Ha arribat l'hora de començar una nova aventura, no sé exactament que m'aportarà però n'estic segura que serà un aprenentatge important a la meva vida. D'aqui dos dies estaré volant cap a un altre país, una altra cultura i una altra llengua. I no ha estat fàcil prendre aquesta decisió però en algún moment de la meva vida vaig aprendre a saber detectar les oportunitats i agafar-les a temps, i aquesta és una d'elles. A la vida se m'han escapat moltes oportunitats per no tenir el valor suficient per fer-me'n càrrec, per deixar que pugui més la meva baixa autoestima que posar a prova les meves capacitats. Però arriba un punt que prens la decisió de ser valent i deixar enrere les tontes pors que no et deixen avançar.